Pel carrer Major amunt

♣​

Pel carrer Major amunt​

Pel carrer Major amunt,
anàvem al col·legi
la meua germana i jo.

Era matinet i feia que pelava,
feia molt de fred.
Jugàvem caminant camí de l'escola
a veure qui arribava primer
a on el sol deixava veure's;

per les cases del carrer
a vegades s'amagava,
altres vegades s'aguaitava,
nosaltres corrent que corrent.

¡Quin gust! ¡Quin goig!,
al notar en la nostra pell
la calor d'aquell ressol,
el cremor d'aquell solet.

La meua germana Pepita
tenia amics per tot arreu;
a vegades per ací, tots eren amics,
altres vegades per allà,
totes eren amigues;

ella sempre per damunt,
ella sempre era la líder,
ella sempre per davant,
per això sola es quedava
per això tenia tants.


♣​