Flauta y Clarinet

Flauta y Clarinet

Va ser en un lloc rodejat de muntanyes, on el pardal que vola té el mar i el cel, espill de la vida, i de l'amor amb el seu mocador. Ella era una dama de port generós; es cridava Tecla. Ell un home cridat Antuno, què tots cridaven Tunín. Un dia es va acostar Tunín a la bella. Esta, al veure-ho li va preguntar:
-Tunín, ¡que prim que estàs! ¿Què és el que t'eixuga les carns?
-Estic enamoradet, va respondre.
-Calla, calla... Amb com eres de major. ¿I es pot saber de qui?, va preguntar la dama.
-Pues... enamorat de qui en fa callar i a la que li porte este cigró.
-Vergonya devia donar-te, no per oferir-me un cigró, que no sé què menjaríem, sinó pel teu atreviment, Tunín...
-El meu atreviment és resposta a la teua pregunta, la meua bella Tecla. Encara que el cigró no done molt de sí... Tu toca, toca, Tecla, i veuràs què menjar. És un cigró màgic i amb molt geni, i arriba un moment que es convertix en flauta.
- Anem-nos així prop del riu, que m'agradarà tocarla...
I va tocar Tecla la flauta fins a altes hores de la matinada. Quan Tunín va pretendre ficar la flauta allà on les dames més estrenyen l'entrada, va comprovar Tunín, que Tecla, ja tenia una. Va acabar la festa, amb un recital de flauta i clarinet."

 

Bona sorpresa per a Tunín. Ja en tenia ganes que tornares per açí.

 

Gracias Ángel... por aquí andamos de nuevo. Un abrazo

 

És real com la vida mateixa; me l'ha inspirat el Tirant...