El pou dels retorets

♣​

El pou dels retorets​

Baixava cami del pou,
tan fresquet, i tan content,
que en lo fresc, allò que es mou
era sénia d'un pouet.

I jo, en l'aigua més que nou,
vaig quedar més que nouet.
De tal llustre que ara cou,
al banyar-me en el riuet.

I al mullar-me en aquell sol,
ara sóc pebre roget.
Ma mare: ¡Che, que has fet?,
mon pare fet un bou.

Jo tan sols un xiquet
que va llevar de damunt el fred,
però sol ja he tingut prou.

I és que el pou era de fet,
el pou dels retorets,
on netegen els llençols,
i deixen taques de fesols,
els pets llavors dels senyorets.​

 

m'ha semblat molt divertit i tendre. Estreles.

 

Molta tendresa, i el final, molt ben trobat, molt divertit.
Totes les estrelles.
Xosé.

 

Muchas gracias PITEIRA, un abrazo

 

Hi ha que mirar on te rentes els baixos.

 

Muchas gracias por tu comentario Luis, un abrazo

 

Jajaja, els baixos en la mar salada, hi ha qui sempre se está fent en ella.

Un abrazo Ángel