Faré cançoneta nova, cançó del trobador Guillem de Peitieu

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Codi: 183,006 Autor: Guilhem de Peitieu Gènere: Canso Número: III



Faré cançoneta nova
ploga o caiga la neu tova.
La dona em tempta i em prova
de quina guisa jo l’am;
Per molt que em plore en la roba
no llevaré el plom de l’ham.

Tant al seu fervor em lliure
que en sa llista em pot inscriure.
Feu el favor de no riure
si a la bella dona am,
Car sense ella no puc viure,
del seu amor tinc molta fam.

És més blanca que l’ivori,
única en l’adoratori.
Necessite un adjutori
perquè de veres jo l’am.
moriré, oh Sant Gregori,
si no em besa en casa o al camp.

Quin profit traieu, flor pura
si el vostre amor em tortura?
Sembla que entreu en clausura.
Tem no dir-vos quant us am,
que això em done sepultura
si no endreceu els torts que us clam.

Què fareu si em tanque al llostre
i no em reteniu per vostre?
Tot el goig del món és nostre,
dona, amb un mateix lligam.
Mane al meu amic Daurostre
que ho cante bé, sense un bram.

Passe fred i àdhuc tremole
i amb tanta finor jo l’am
que no crec que hi haja prole
semblant entre els fills d’Adam