D´efack...moments

L a boira ja és present
dins la seva cambra,
només ell la veu i la sent
i no sent qui li parla
l´`anima és quasi absent.

La mirada com el sol
poc a poc declina a Ponent,
sensa un adéu de paraula´
el batec del cor no se sent
ja viatja cap Nova Alba.

Ja vola lluny la coloma
d´allà on era seu niu,
aturen la mar i el riu,
sols la llàgrima redola,
ningú no parla,
ara ell al costat de Deu escriu...


nota- Brota al meu cor flories
a la imtge d´un bell verger,
l´estel,la mar i una illa
que a mi emsembla del món
el teu més gran monument.