Silencis

SILENCIS


Escolto a les fosques els silencis que has deixat,
tan freds i enblabits que no semblen pas de debò,
Silencis que de nit son ben diferents,
silencis de lluny, com un ressò del passat.

Escolto tot sol els compassos que ja no toques,
son com les ones tristes, que anyoren els estels,
Fosca lluna nova, tu no ets pas de veritat,
trenques el meu seny i els somnis desenfoques.

Escolto de nit els teus tons inaudibles,
retrucs que son el punt de màgiques cançóns;
sons del passat, que avui tornen sense por.

Escolto als méus records demanar el teu perdó,
i respòns sense paraules, paraules terribles,
paraules que no saben que tú ets totes les meves raons.

 

I vingaaaaaa quina cosa mes maca! T'he llegit tots els catalans i sonen a gloria, ets genial! Aquest especialment m'ha agradat i emocionat...:::blush::: Ole!!
Ens veiem nen per les teves poesiesss...
la nena del Pla i de POnent
MARIONA