N

Noia nua que navega pel meu cos
vençut, de tristesa, curull, obert
fins el fons del matí, en que va sorgir
d'un esglai... i sang. Noia enamorada
de les ombres que fan mal, dels ulls
que ja no et poden mirar i la teva bellesa
es fón, ardent, en les meves mans,
un miracle de l'amor que sempre perd...