EL PIRATA I LA RATETA (infantil)

Jo vaig ser un bon pirata
navegant el meu vaixell,
atrotinat i molt vell,
amb la meva amiga Rata.

Anàvem per l’ample mar
blau, obert de bat en bat,
pescant lluç i bacallà,
sardinetes per dinar.

La rateta em va mirar
amb la seva gran mirada,
la carona d’enfadada,
i de sobte, em va parlar:

- No m’agraden les sardines!
Una rata amb bona imatge
vol un bon tros de formatge
o potser, una amanida! –

Jo no m’ho podia creure!
- La rateta m’ha parlat? –
Sembla que estic marejat...
Ara torno, haig de seure.

Quan em vaig recuperar
l’hi vaig dir a la rateta:
- Anirem amb la barqueta
fins a port, per anar a comprar

un formatge ben rodó,
un enciam i tres tomàquets,
cogombrets, pipes salades...
Tot plegat serà ben bo!

La rateta molt contenta
em va fer una abraçada.
Va sortir empolainada
agafant-me la maneta.

Aquell dia vam dinar
més feliços que cap altre,
jo i la meva amiga Rata,
navegant pel nostre mar.​

 

Wonderful, wonderful poem! I love this little mouse. It's quite like me as I despise sardines! Still some day I'd like to travel the vast sea.

Precioso poema!. Me facina la ratita que se parece a mi. Odio las sardinas! Aun asi quiero navegar por todo el mar.

Besos y estrellitas!

 

mi primer pensamiento al leer lo que me dices fue: ¡es fantástica!
me encanta que te gusten estas historias sencillas que escribo por pura diversión.
no podia ser que todos los piratas fueran malos y con un loro.
besos

 

Arandanna:

Fantastica Amiga eres tu! Tienes una imaginacion que envidio--estare al tanto de tus proximas-

-Un abrazo

 

:::banana::UES SI TE MANDO OTRO ABRAZO Y UN BESO DE PROPINA!!!:::hug:::